Narcís era fill de Cèfir (déu del vent potent) i de la nimfa Lírope.
Narcís era un déu enormement bell, qualsevol s’hi podia enamorar, tan com quan era petit, com de gran. Als setze anys ja tenia milers de pretendentes, cruelment excloses per l’egoisme d’ aquest, doncs ell estava molt d’orgullós de la seva bellesa.
Entre tots aquestes pretendents, es trobava Eco, una nimfa qui ja no podia utilitzar la seva veu sinó per repetir crits tontament. Això esdevenia del càstig per haver entretingut a Hera amb llargs relats las concubines de Zeus fugien de la mirada gelosa de Hera.
Un dia en què Narcís va sortir a caçar cérvols, Eco el va seguir sense que ell se’n adonés a través del bosc i amb el desig de parlar-li, però incapaç d’iniciar conversa. Per fi Narcís, veient que s’havia separat dels seus companys, cridà:
. Hi ha algú per aquí?
-Aquí- va repetir Eco.
Narcís sorprès, doncs ningú estava a la vista:
-Vine!
-Vine!
-Per què no véns?
-Per què no véns?- digué Eco
-Juntem-nos aquí!
-Juntem-nos aquí – va repetir Eco i va córrer alegrament del lloc on estava ocultada a abraçar Narcís. Però ell es va apartar.
– Moriré abans de que puguis estar amb mi!- cridà Narcís
– Estigues amb mi- suplicà Eco
Però Narcís se’n va anar, i ella passà la resta de la seva vida consumint-se, morint d’amor i mortificació fins que s’esfumà.
Un dia Narcís va enviar una espasa a Aminias.
Aminias era una dels seus màxims pretendents. Aminias es va matar a l’ombra de Narcís demanant als déus que vengessin la seva mort.
Àrtemis va escoltar la seva venjança i va fer que Narcís s’enamorés, però sense ser correspost mai, que no pogués consumar mai el seu amor. Narcís va arribar a un riuet , clar com la plata quan es va estirar, fascinat a la seva vora herbosa per saciar la seva sed, es va enamorar del seu propi reflex.
Al principi va tractar d’abraçar i besar el bell noi que veia davant seu, però aviat es va reconèixer a si mateix i va estar embadocat contemplant l’aigua hora rere hora. Com no podia suportar el fet de posseir i no posseir el mateix temps.
Però sabia que el seu altre jo li seria sempre fidel passés el que passés.
Eco que no havia perdonat Narcís encara, l’acompanyava i va repetir compassivament els laments mentre s’enfonsava la daga en el pit, i també al final “-Adéu jove estimat inútilment-“ la seva sang va mullar la terra i d’ella va néixer una blanca flor, el narcís.
Us ha agradat la història?
Com us l’ imagineu? De què peca?
Per què milers de nimfes quedaven completament enamorades d’ell?
En què es transforma Narcís?
Carla Domingo Luengo, 1r batxillerat
Molt bé, Carla. Veig que els teus propòsits pel 2009 s’acompleixen. Endavant! Potser et va inspirar el vídeo que fa més de deu anys em van lliurar els meus alumnes de Vilassar de Dalt i que l’altre dia vam visionar a classe? O l’article de la Sara Pérez aquí: https://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2008/10/17/la-metamorfosis-de-narcis-segons-dali/?
Es una historia romantica i bonica!
Habria de ser molt guapo no? jaja
de que peca?..doncs..crec que peca d’haverse enamorat
d’ell mateix no?
Narcis es transforma amb una flor que és diu Narcis no?(lògic)
Una pregunta en la historia, ”Eco”
quan esta en el bosc que l’esta seguint a ell, repeteix
el que hi diu ell..segurament d’aixo bé perque li diuen Eco al Eco no?jajaja lexplicat malament pero…mentendreu segur jaja
Que vagi bé!!
Molt bé, Alba! Ara ja sabeu perquè de l’eco en diem eco. Pobra Eco!Moltes gràcies, Alba!
lida!
és una historia molt bonica, m’ha agradat molt.
Crec que d’hauria ser molt guapo com diu l’Alba jaja i que d’hauria de ser molt bon home.
Crec que peca per haver-se enamorat, enamorat d’ell mateix xD jajaja
Se suposa que les ninfes quedaven enamorades d’ell perquè era guapo i suposo que perquè era bon home, perque crec que tantes ninfes no s’enamorarien d’un home que saven sap que és dolent.
Narcís es converteix en la flor blanca de la foto
(per cert és molt bonica)
A! i gràcies a l’Alba he sapigut perque diem eco al eco.
Crec que és molt fort que Narcís s’enamorés d’ell mateix, no? i que es tirés hores i hores mirant-se al reflex de l’aigua jajaj!
vale:)
Qui s’anima a fer un post sobre la patologia de Narcís? Per cert, sabeu com es diu? Segur que sí!
gali crec que m’animare jo a fer el post de la patologia de Narcís!
Narcisisime…. alla voy!
Aviam Gali la patologia que te Narcís s’anomena Narcissisme( nom tret de lamitologia, exactament de aquest mite),
Aquesta patologia va ser reconeguda per el neuròleg Sigmund Freud.
Consta de uns punts de la personalitat:
– l’egocentrisme
– l’admiració pròpia
Però el Narcisisime pot arribar a ser una patologia extrema, com el transtorn narcisita de la personalitat, on el pacient que ho pateix sobrestima les seves habiltats i te la necesitat exessiva de l’admiració.
Si aquest transtorn arriba a un grau extrem, pot esdevenir egosime agut, que solsament pensa en el que li ocorré a ell, solsament en ell.
La meva mare m’ha ajudat una miqueta( es infermera) he pensat que potser ella tenia un xic d’idea.
Informació, també, treta de la wikipèdia,Narcisisimo.
Molt bé, Carla! Has acabat de fer una bona recerca. Veig que “a por todas” i així m’agrada.No canviïs, sisplau!
es molt maca la història jo tenia pensat fer un article sobre el narcicisme però ja m’han tret la idea !!bueno ya pensaré en unaltracosa
Pots aprofundir, Bouchra, una mica en el tema o buscar referents en la publicitat, en el cinema, en la literatura… No crec que l’hàgim esgotat.
Ave liidaa:))
Per començar aquesta història, m’enrecordo que la explicar el professor de socials de l’any passat però una mica per damunt, però em va encantar,jeje.
Deu ser una història super romàntica i maquisima que peca del “autoamor” que s’enamora d’ell mateix quan es veu replexat en l’aigua.
bueno que ja ha tocat el timbre, seguiré comentant a casa:)
valee!
Carlaaaa!!! t’ha quedat molt bé l’article al final!! i la història és molt maca!! espero que el meu article dels mites també quedi així de bé!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Narcís o l’amor a si mateix
Pingback: Narcís o l’amor a si mateix | El Fil de les Clàssiques