Maria i Laura presenten Els Orígens del Català
Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res!
Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim.
Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims.
Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia…
Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard.
Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques.
Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”…
Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí.
Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat!
Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat.
Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic?
Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat.
Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi?
Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat.
Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple!
Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines.
Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües.
Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint.
Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo…
Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!
Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3
